Pedra arenisca

Una de les característiques que defineixen l'aspecte del gres és la seva textura. Tota la pedra sorrenca és clàstica i de gra mitjà, és a dir, està formada per fragments de roca i minerals i que aquests fragments oscil·len en mida d'uns 1/4 a 2 mm. Aquests fragments són visibles a simple vista (de vegades amb prou feines), sense necessitat d'una lent manual. Tot i així, una lent manual és una eina molt divertida i útil a l'hora de fer observacions sobre qualsevol roca, especialment el gres.

Tot i que la mida del gra definida per la pedra arenisca està molt limitada, hi ha molta més variabilitat pel que fa a la forma dels grans i al seu bon ordre.

Els grans de pedra arenisca poden córrer tot l'espectre des d'angulars fins a arrodonits. Les varietats de gres "arkose" i "graywacke" tenen grans angulars, mentre que la "arenita de quars" té grans arrodonits. La forma dels grans és tant el resultat de la seva font com un indicador de la distància que han recorregut abans de la deposició.

De la mateixa manera, l'"arenita de quars" té grans molt ben ordenats, mentre que "arkose" i "graywacke" estan mal classificats. La classificació de gra es refereix a la variabilitat de la mida del gra, de manera que l'arenita de quars té grans de mida molt similar, mentre que l'arkose i el graywacke poden tenir grans que abasten tot l'espectre d'1/4 a 2 mm de mida.

El gres és tan comú i relativament reconeixible que podríeu pensar que identificar-lo és una qüestió trivial. Tot i que sovint és així, aquesta suposició sovint porta a la gent a identificar erròniament altres tipus de roques com a gres. Com amb qualsevol roca, és important adoptar un enfocament més sistemàtic a l'hora d'identificar el gres i les seves variants.

Per identificar el gres, observeu la roca per assegurar-vos que està formada per grans de sorra individuals. Aquests grans poden variar de mida d'1/4 a 2 mm. La superfície de la roca se sentirà rugosa i granulosa, com el paper de vidre. La pedra arenisca pot ser de gairebé qualsevol color, però és més habitualment marró, marró, blanquinós o vermellós.

Sedimentari clàstic: format per la cimentació de fragments de roca i mineral
Gra mitjà: els grans individuals varien de 1/4 a 2 mm de diàmetre
A més, podeu identificar subtipus de gres en funció del seu color, la forma dels grans i la classificació dels grans.
Graywacke: grans angulars, mal ordenats, generalment grisos o gris fosc
Arenita de quars: grans arrodonits i ben ordenats, generalment blanquinosos, marrons o grisencs
Arkosa: grans angulars, mal ordenats, generalment vermellosos o ataronjats

El gres també pot reaccionar amb l'àcid. Prefereixo utilitzar vinagre blanc comú per realitzar proves d'àcid, però en un entorn de laboratori normalment utilitzareu una solució d'àcid clorhídric diluït.

La raó més comuna per la qual el gres pot reaccionar amb l'àcid és el ciment. Si la pedra arenisca està cimentada per calcita (que és habitualment), aleshores el ciment reaccionarà i efervescarà amb àcid. No obstant això, moltes gresos estan cimentades juntament amb un altre material (generalment sílice) que no reacciona amb l'àcid, per la qual cosa aquesta prova no és diagnòstica.

Pot semblar una tonteria fins i tot fer aquesta pregunta. Aparentment, ja hem respost aquesta pregunta anteriorment en aquest article: el gres està fet de sorra, oi? Però la resposta real pot ser una mica més implicada que això. Aleshores, de què està feta la pedra arenisca?

En general, la pedra arenisca està feta de grans de sorra originats a partir de roques més antigues que s'han trencat i desgastat. Els grans de sorra solen estar fets de quars o feldspat, però poden ser gairebé qualsevol mineral. Unint aquests grans hi ha ciment, que normalment està fet de sílice, calcita o òxid de ferro.

És possible trobar fòssils a la pedra sorrenca si les condicions eren les adequades en el moment de la deposició. No són tan prolífics en pedra arenisca com en esquist o pedra calcària, però encara és un fet relativament comú.

Els minerals dels quals estan fets els grans de sorra solen ser molt durs. Concretament, la majoria de gresos estan formats principalment per grans de quars i feldspat. Aquests minerals són molt comuns a la superfície de la Terra i molt resistents a la intempèrie. Poden suportar una gran quantitat d'abús al llarg del temps sense que es destrueixin completament.

Altres minerals poden descompondre's en partícules de la mida d'argila o dissoldre's completament, però el quars i el feldspat tendeixen a quedar-se durant molt de temps. Això significa que es poden transportar a grans distàncies per reunir-se, reelaborar i solidificar-se en pedra arenisca.

El ciment que uneix els grans depèn gairebé completament dels minerals presents a l'aigua que es mou per la sorra en el moment de la compactació i la cimentació. Per exemple, l'aigua carregada de sílice es filtrarà a través dels grans de sorra i gradualment recobrirà les seves superfícies amb sílice a mesura que es precipita fora de la solució, unint finalment els grans.